S'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre les diferencies. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
Podem veure uns exemples entre idiomes veïns, per entendre el sentit del comentari anterior.
El castellà diu 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on el català diu: 'gat vell' i 'gata maula'.
La sort màxima de la rifa amb castellà és un masculí 'el gordo', i amb català un femení, 'la grossa'.
De la dona de Sant Josep el castellà destaca que sigui 'Virgen' i el català que sigui 'Mare (deDéu)'.
El castellà paga 'impuestos', que ve d''imponer', i el català 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
El castellà desvergonyit ho és del tot, no te gens ni mica de vergonya, ja que és un ‘sinvergüenza', mentre que el corresponent català és només, un 'pocavergonya'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, amb castellà toquen 'madera' quan amb català toquem 'ferro'.
Els castellans celebran cada any les 'Navidades' mentre que els catalans amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos dias’ i ‘buenas noches’ diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, amb castellà en diuen 'morenos' i amb català 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Mentre els castellans 'hablan' -i fan- els catalans 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Els castellans per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i els catalans 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la 'sinistra' (esquerra).... Podriem seguir tot i que amb una mostra ni ha prou.
La sort màxima de la rifa amb castellà és un masculí 'el gordo', i amb català un femení, 'la grossa'.
De la dona de Sant Josep el castellà destaca que sigui 'Virgen' i el català que sigui 'Mare (deDéu)'.
El castellà paga 'impuestos', que ve d''imponer', i el català 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
El castellà desvergonyit ho és del tot, no te gens ni mica de vergonya, ja que és un ‘sinvergüenza', mentre que el corresponent català és només, un 'pocavergonya'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, amb castellà toquen 'madera' quan amb català toquem 'ferro'.
Els castellans celebran cada any les 'Navidades' mentre que els catalans amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos dias’ i ‘buenas noches’ diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, amb castellà en diuen 'morenos' i amb català 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Mentre els castellans 'hablan' -i fan- els catalans 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Els castellans per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i els catalans 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la 'sinistra' (esquerra).... Podriem seguir tot i que amb una mostra ni ha prou.