BLOG: SEMPREVIU
TOTS ELS HOMES NEIXEN IGUALS TOT I QUE ÉS L'ÚLTIM COP QUE HO SÓN
14/4/18
Justícia de veritat
17/11/17
Monarquia o República
28/6/17
Sancionarà els batlles demòcrates?
23/10/16
Pensions arruïnades
15/6/16
Podemos i el corredor ferroviari
28/4/16
S'acosta l'hora de l'ANC
26/4/16
Incompliment del compromís d'asil
24/4/16
L'estalvi a interès zero
4/6/15
Que el turisme serveixi per millorar
Podria dir el mateix vostè, Sr. Duran?
2/6/15
Del Vaticà al coprincipat d'Andorra
7/5/15
Obedient i submís als seus amos
7/3/15
Educar i ensenyar
N’hi ha prou d’insults
8/12/13
Amnistia Internacional hauria de ser neutral
5/12/13
Només la democràcia assegura la llibertat
2/8/13
Una escola, una llengua, un país
2/7/13
Vull per demà la meva terra lliure!
1/6/13
Moneda de 10 euros de Richard Wagner
3/5/13
Aznar avui ja té la resposta de la DGT
2/5/13
Cada dia més a prop
El govern espanyol ha impugnat la declaració de sobirania del nostre Parlament, aquella que segons ells no servia per a res. Aquesta impugnació demostra que el nostre procés és imparable, si actuem amb seny i estem units res ni ningú ens podrà aturar. Cada dia estem més a prop d'aconseguir la llibertat, mantinguem la calma i continuem ferms.
1/5/13
Salvador Espriu ens fa reflexionar
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d’allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
28/4/13
Reflexió ( Mireia Saurí Masuet )
27/4/13
Aigua de primavera
25/4/13
Facultatius i comercials condemnats
24/4/13
La Pensió vinculada a l'esperança de vida
25/9/12
Vaga encoberta o no?
No fa cap gràcia baixar a l'estació de Terrassa per agafar el tren de les 21:45h i arribar a (Barcelona - La Sagrera Meridiana) a les 23:05h vuitanta minuts, quant el temps habitual és de 35 minuts.
La màxima d'aquesta companyia sempre a sigut molt extremista, o no immutar-se per cap retret o facilitar la més mínima informació.
22/9/12
Catalunya pot declarar el Nou Estat Europeu
31/8/12
Contrast entre democràcia i intolerància
13/8/12
Que la "Memòria Històrica" orienti el futur
10/8/12
Intenció capciosa
Sigui con sigui la forma d'expressió, més o menys capciosa el resultat final sempre serà el que tots coneixem, passi per caixa que tal dia farà un any.
5/8/12
Esport per obligació
30/7/12
Recuperem les Constitucions per aconseguir la Independència
26/7/12
Ni concert ni res més
30/6/12
Més acció
14/6/12
No volen cognoms en català
16/5/12
New Deal
15/5/12
Ja ni ha prou
5/5/12
M’escandalitza el cas Abertis
7/3/12
Ni si, ni no
7/1/12
La Taxa Tobin
4/12/11
Participacions preferents
13/11/11
Oi que si conseller?
30/10/11
El canvi horari
28/10/11
La broma de Peces Barba
22/10/11
Uns fatxes
12/10/11
12 d'octubre
8/10/11
De l'optimisme i la seva importància
11/9/11
Màrius Serra en l'acte de la Diada 2011
Transcripció del discurs de Màrius Serra en l'acte oficial de la Diada: El número 100 sona com la tercera persona del verb sentir de manera que els centenaris acostumen a ser de caire més aviat sentimental el de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans també ho és. Recordem-ne els seus primers membres: Alcover, Carner, Plascà, Fabra, Guimerà, Maragall i Segalà, però una institució científica sap que el cor és només un vàlvula i que els sentiments també els regeix el cap. L’eminent lingüista britànic David Cristal en una conferència a Barcelona, va dir que ell comprenia els catalans perquè ell era gal•lès, l’anglès, va afirmar Cristal, és la meva llengua del cap, i el gal•lès la del cor. Els presents vam aplaudir per cortesia, però estic segur que cap dels membres de la secció filològica no hi estava pas d’acord. El llegat lingüístic de Pompeu Fabra es fonamenta en la unió de cap i cor. L’any 69 Josep Pla va escriure un paràgraf que hauria de fer reflexionar a tots els dirigents que ara mateix ens escolten, Fabra va dir Pla, ha estat el català més important del nostre temps, perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, d’aquesta època que havent-se proposat obtenir una determinada finalitat pública i general ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit no hi ha ningú més que s’hi pugui comparar. Naturalment, l’any 69 el senyor Josep Guardiola no havia nascut. Però quin va ser el propòsit de Pompeu Fabra? Va ser el mateix que té la ja centenària secció filològica, fondre el cap i el cor a través de la paraula viva. Busquem un exemple de paraula ben viva, futbol. Prové d’un anglicisme, foot ball paraula plana en anglès, la segona síl•laba de la qual té una o oberta i llarga. Fabra en va proposar l’adaptació a la llengua catalana. Ara fa 100 anys en podíem haver dir futbol, com fan en castellà, però els catalans de parlar oriental, tendiríem a pronunciar futbol igual com diem tèrbol. Hi havia una altra possibilita, és clar, desplaçar l’accent a la segona com en el cas del portuguès futibol i així es pronunciaria oberta en tots els dialectes del català i com en el terme original anglès. La forma aguda del futbol, ja sorgia espontània de molts catalanoparlants, Pompeu Fabra simplement va parar orella i va influir després perquè se n’aguditzés la pronuncia. Així doncs ara tenim futbol tothora i també en tots els àmbits de la llengua catalana, inclosos els amics del País Valencià.
Un encert estratègic doncs. Anys després, el dr. Badia i Margarit ens va fer veure que en català, abans identifiquem una paraula pel seu timbre vocàlic que no pas per l’accent d’intenció . La connexió entre el cap i el cor em fa acabar aquesta glosa celebradora del centenari amb un record sentit al dr Joan Solà. L’any 87, el dr Solà va proposar 11 conceptes que explicaven la reconstrucció del català com a llengua moderna, rica, de cultura i germana de les altres llengües d’Europa. En aquest solemne centenari convé recordar unes paraules poc conegudes de Pompeu Fabra que el dr. Solà sovint reivindicava. Deia Fabra: contràriament al que vostès podien pensar de mi he de manifestar-los que quan es tracta de l’ensenyament del llenguatge jo no sóc partidari d’una gran profundització en la gramàtica perquè la cosa interessant és l’adquisició del llenguatge per part dels infants, l’adquisició de l’ús corrent de la llengua que s’anomena literària i per això es necessita gramàtica, però no massa gramàtica. D’això que deia Fabra ara fa cent anys, avui en diem immersió lingüística.
Necessitem que el cor i el cap siguin capaços de submergir-se a l’hora, junts, en la mateixa investigació i no pas en dues línies. En aquest segon segle de secció filològica necessitem més immersió lingüística que mai per tenir un futur capicua. Amb el cap i amb el cor. Només si vehiculem del dret i del revés el nom de la nostra llengua en traurem l’entrellat : Català a l’atac. Visca la llengua viva i visca el submarinisme.