Justícia de veritat

La Justícia alemanya deixa en llibertat el President Carles Puigdemont i descarta el delicte de rebel·lió. Senyor Mariano Rajoy això es diu separació de poders i democràcia. No crec que tingui vostè capacitat per entendre-ho, per la qual cosa li demano que abandoni la política professional, és vostè un personatge tòxic per la democràcia i pel seu País. Deixi que la intel·ligència faci justícia de veritat.

Monarquia o República

Any dos mil disset, el Parlament de Catalunya escull en votació secreta, la República de Catalunya.

Els catalans que han volgut, l'u d'octubre varen tenir la oportunitat d'escollir entre seguir en una Monarquia Espanyola o canviar a una República Catalana, tot tan senzill com això. Encara un mes i mig després d'un referèndum -no pactat, per manca de voluntat de l'Estat Espanyol- hi ha qui no ho vol admetre. Serà per raó d'interès econòmic del govern i la oligarquia espanyola o per un sentiment de pertinença i de domini moral entès de forma equívoca.

Si això produeix malestar entre persones adultes, és perquè no hem adquirit un mínim sentit democràtic necessari per conviure pacíficament.

Sancionarà els batlles demòcrates?

Pedro Sánchez secretari general del PSOE diu que sancionarà els batlles del PSC que cedeixin espais municipals pel referèndum l'1 d'octubre 2017 a Catalunya?. Cal recordar-li que els batlles faran el què mani el ple dels Ajuntaments i que no oblidi que els espais són nostres i no del PSOE. Prendre una determinada actitud política per decidir si vas a votar o no, és un dret personal que no el decideix un batlle i menys un militant d'un partit polític.

Pensions arruïnades

El govern espanyol a buidat el fons de reserva de la Seguretat Social comprant deute públic per salvar la banca, al mateix temps que empobria els pensionistes. La manca de reserves prové de dos problemes bàsics, primer que milers d'aturats treballen sense cotitzar i segon que el govern ha disposat de la guardiola dels pensionistes, per salvar empreses privades. La solució no és altre que rebaixar l'atur augmentant el nombre de treballadors que cotitzen amb salaris reals i elevar el salari mínim interprofessional.

El PP té molta feina a fer si no vol repetir els errors passats arruïnant als pensionistes. I el PSOE molta més feina, perquè des de l'oposició ha de corregir el tarannà dels partits de caire dretà.

Podemos i el corredor ferroviari

Podemos potenciarà el corredor ferroviari "central" per Canfranc, tot i no comptar amb cap predisposició per part de l'estat francès. Tot és part de la representació teatral per omplir i dedicar temps a la campanya electoral. Com que el corredor no és factible, no compromet a res ni a ningú anunciar-ho.

El corredor Mediterrani si que comprometria i condicionaria moltíssim, al partit guanyador de les eleccions i a l'hora de exigir la seva execució, per això ni en parlen.

S'acosta l'hora de l'ANC

Hem llegit aquests dies que el debat s'intensifica a mesura que s'acosta l'hora d'escollir el nou secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana. L'objectiu principal a d'ésser el mantenir la "independència" respecte dels partits polítics i que sigui més transversal incorporant totes les sensibilitats del sobiranisme, com diuen des d'un dels grups de treball.

La pregunta cabdal encara no té resposta, si d'aquests grups de treball en sorgirà algun líder que optarà a la presidència. Tots recordem la importància del lideratge, bona prova va ser la de l'anterior presidenta. L'Assemblea Nacional Catalana necessita saba nova. 

Incompliment del compromís d'asil

El govern espanyol continua incomplint sistemàticament els compromisos internacionals. 

Actualment l'estat està acollint divuit persones exiliades, durant els últims sis mesos, de continuar així, trigarà sis-cents anys a complir el seu compromís d'asil amb Europa. 

Seguint amb els incompliments, Espanya  forma part de la llista de països que encara no han aportat res al fons europeu, dels 3.000 milions d'euros que costarà la col·laboració amb el govern de Turquia.

La imatge internacional d'Espanya està tan deteriorada per les escasses ajudes -només estan garantides durant els sis primers mesos- o els alts índexs d'atur espanyol que fins i tot hi ha casos on els refugiats s'han negat a ser acollits. 

Quina vergonya, una vegada més es posa de manifest, la manca de voluntat política per part dels governants espanyols. 

L'estalvi a interès zero

L'estalvi són fons disponibles per a préstecs, si l'estalvi augmentes podria fer disminuir el tipus d'interès, sense arribar a zero i estimularia la demanda de préstecs i la inversió. 

També existeix la teoria contraria, denominada la paradoxa de l'estalvi, formulada per John Maynard Keynes, en la que demostra que si tothom estalvia més diners durant un període de recessió, llavors el nivell de demanda agregada caurà i això repercutirà en un nivell total d'estalvi de l'economia menor. Aquesta paradoxa es basa en l'assumpció keynesiana que les recessions econòmiques són degudes a caigudes de la demanda agregada. Estaríem d'acord que estalviar és beneficiós per a cada individu però si tothom estalvia llavors és nociu per a l'economia en conjunt. Aquesta paradoxa és exactament el contrari que suggereix el sentit comú. 

Economistes no keynesians critiquen aquesta teoria basant-se en dos aspectes. En primer lloc si la demanda cau i els preus baixen, els preus baixos estimularan la demanda i això amortitzarà la caiguda i reactivarà el cicle econòmic. I en segon lloc, l'estalvi són fons disponibles per a préstecs. Així doncs un augment de l'estalvi farà disminuir el tipus d'interès i estimularà la demanda de préstecs i la inversió.

Siguem crítics des de la nostra capacitat individual i apliquem el sentit comú en front dels bancs que apliquen el tipus d'interès zero, ja que aquesta mesura des-incentiva l'estalvi tan necessari per l'economia mundial.

Que el turisme serveixi per millorar

Ada Colau parla de limitar el nombre de turistes. Una activitat que genera 20 milions d'euros diaris no és solament una qüestió de quantitat, si més no de qualitat, i la qualitat l'ha d'oferir la pròpia ciutat. Limitar seria una nefasta solució, en tot cas el que podria fer l'Ajuntament és negociar una millora en els serveis, fent que els beneficis econòmics que genera l'activitat es distribueixin adequadament entre totes les parts implicades, legitimant millores laborals basades amb la llei. 

Barcelona ha de ser la millor ciutat per visitar, igual que ha d'ésser la millor ciutat per treballar i per viure, entre tothom fem que el turisme millori Barcelona.

Podria dir el mateix vostè, Sr. Duran?

De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d'aquest dia i d'aquesta nit, els més pesarosos, sens dubte del meu captiveri i vulgui permetre que siguin profitosos per a la independència de Catalunya, el meu suprem ideal d'aquest món. 

Carrasco i Formiguera

Del Vaticà al coprincipat d'Andorra

Hipotètica renúncia del Vaticà al coprincipat d'Andorra. Tot i que des del bisbat d'Urgell asseguren que no han rebut cap informació. 

El coprincipat d'Andorra es remunta a l'any 1.278 quan es va signar a Lleida, sota l'arbitri del rei Pere II el primer "pariatge" entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell per compartir la sobirania de les valls andorranes. 

Si actualment al Vaticà l'escandalitzen els afers econòmics de l'Estat Pirinenc, només cal recordar tot fen historia, els afers del Cardenal Paul Marcinkus, que va ser el president de l'Institut per a les Obres de Religió -conegut també com el Banc del Vaticà- o més recentment l'escàndol de Vatileaks i mai ningú ha suggerit la supressió de l'Status Civitatis Vaticanæ. Temps al temps i veurem com acaba aquesta notícia. 

Obedient i submís als seus amos

José Ignacio Wert Ortega, obedient i submís als seus amos de la FAES, torna a prendre protagonisme amb un nou atac judicial al model lingüístic vigent des de fa més de trenta anys a l'escola catalana. Al Partit Popular, en el seu afany destructor de la cultura aliena, sense voler entendre que la cultura està per sobre de les ideologies polítiques, insisteixen en destruir tot el que ignoren. Cap tribunal del món canviarà el sentiment nacional dels catalans.

Educar i ensenyar

Actualment molts pares s’han oblidat d’educar amb l’objectiu de primar l’esforç personal i el bé col·lectiu, educant només amb visió competitiva, esperant que l’escola faci la tasca que correspon a l’àmbit familiar. 

A l’escola l’hi correspon l’ensenyament i a la família la educació. Si aquests conceptes no són assimilats, difícilment la societat millorarà la educació de les noves generacions.

N’hi ha prou d’insults

Els insults i ofenses, usant les xarxes socials o concentracions esportives, han donat pas a un debat que el govern d’Espanya pretén resoldre solament de forma selectiva i individual amb algunes actuacions judicials. Caldrà posar molta imaginació per resoldre i no només sancionar, a favor del respecte i la dignitat d’una “Nacionalitat autònoma del Regne d’Espanya” com és Catalunya. És intolerable que aquest govern espanyol que amb tant sentiment esportiu aplaudeix gols, no sancioni insults i menyspreus, fets en públic, d’uns ciutadans envers d'altres ciutadans i la seva sobirania.

Amnistia Internacional hauria de ser neutral

La delegació espanyola d'Amnistia Internacional sumant-se al tarannà del govern de l'Estat, castiga el dret a l'autodeterminació de Catalunya -que és un principi fonamental dels drets humans, individuals i col·lectius- suspenent l'entrega del premi “Ambassador of Conscience” que es lliuraria el 19 de març 2014 al Palau de la Música, de Barcelona. 

La neutralitat que s'espera d'aquesta organització s'ha vist ofegada per por a perdre la subvenció que té assignada la delegació espanyola d'AI (subvenció que també paguem els catalans).

Decebut per l'actuació de Amnistia Internacional, nego la meva capacitat de col·laboració i recolzament a la ONG, mentre no rectifiquin la seva política en favor de les llibertats i drets, de Catalunya.

Només la democràcia assegura la llibertat

Alfonso Guerra demana la intervenció de la Generalitat si es fa la consulta a Catalunya. Gran sensibilitat democràtica la de l'ex progressista, vicepresident del Govern del PSOE, aprofitat, oportunista, intrigant, maquiavèl·lic, fins i tot vividor de la política. 

Tot i que ell mateix es desqualifica com a demòcrata crec que es mereix que l'hi donem les gràcies per la estimable aportació que fa a favor del desig de llibertat del poble català. 

Que la seva interessada i malevola voluntat, ajudi a clarificà la consciencia nacional dels veritables socialistes catalans que encara resten al PSC.

Una escola, una llengua, un país

Un estiuejant espanyol a Catalunya llegeix: "Una escola, una llengua, un país" i dedueix -molt enutjat- que amb aquests objectius, ensenyem als infants catalans. L'estiuejant espanyol raona correctament, el que no entén és que a Catalunya aquesta forma de fer sigui la norma, que de fa anys i panys practiquem amb resultats excel·lents i demostrables. 

Gràcies a l'ensenyament bàsic i l'ensenyament domèstic podem educar els nostres fills i nets a respectar l'escola de qualitat, a parlar amb orgull una llengua pròpia i a ser patriotes d'una Nació autèntica que avui reclama un Estat Nou, saben renunciar a una administració estatal espanyola, mantinguda per imperatiu legal des de fa segles que no ens aporta rés en favor de la nostra pròpia llibertat nacional.

Vull per demà la meva terra lliure!

El discurs de Titot al Camp Nou amb motiu del Concert per la Llibertat:

Jo era molt jovenet i vaig venir al concert que va fer en Lluís Llach aquí al Camp Nou. Aquell dia vaig conèixer un noi del País Valencià que em va dir: "No ens exclogueu del vostre somni. No podem permetre que Espanya i França decideixin quins són els límits de les terres catalanes."

Fa cosa d'un mes, parlant a Mallorca amb un amic, em deia: "Si podeu fer un estat, feu-lo, però feu-lo ample i llarg i deixeu les portes obertes. La llibertat no serà completa si no és lliure la nació completa."

Una nació està per damunt de resultats electorals concrets, d'analfabets que legislen sobre la llengua i de partides de corruptes que saquegen del treball del poble. I la nostra nació és la de Ramon Llull, la d'Ausiàs Marc, i va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

I tenim un exèrcit, un exèrcit que fa tres-cents anys que ens defensa, i gràcies a ell no hem estat destruïts com a poble. I aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i cada barri. I aquest exèrcit és arreu, desplegat, a punt i armat, arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem de la nostra nació una terra lliure!

Moneda de 10 euros de Richard Wagner

Per commemorar el dos-cents aniversari del naixement de Richard Wagner, el Ministeri de Finances alemany ha emès una moneda de 10 euros (per col·leccionistes) amb l'efígie del compositor. La presentació va tenir lloc a Bayreuth.

El disseny és obra del medaller muniquès Erich Ott. A l'anvers es mostra el retrat del compositor i al revers una àguila, símbol d'Alemanya. La llegenda que acompanya la moneda diu "Wandel und Wechsel Liebt, wer Lebt", frase que Wotan diu a Fricka en la segona escena de L'Or del Rhin, i que significa, "Oscil·lant i canviant és l'amor de tots els que tenen vida".

No és l'única moneda commemorativa d'un dos-cents aniversari aquest any 2013. L'Estat Vaticà va emetre fa dos mesos una sèrie per commemorar l'aniversari de Verdi i de Wagner. En les que  a l'anvers apareix la figura del papa -avui emèrit- Benet XVI.

Aznar avui ja té la resposta de la DGT

¿Quién es la DGT para decidir cuanto puedo beber? deia -tot fent gala de la seva fatxenderia- l'ex President José Mª Aznar López... Avui, Miguel Àngel Rodríguez -el seu portaveu al govern del PP- l'han detingut després de tenir un accident de tràfic causat possiblement per no respectar aquell "cuanto puedo beber".

Cada dia més a prop

El govern espanyol ha impugnat la declaració de sobirania del nostre Parlament, aquella que segons ells no servia per a res. Aquesta impugnació demostra que el nostre procés és imparable, si actuem amb seny i estem units res ni ningú ens podrà aturar. Cada dia estem més a prop d'aconseguir la llibertat, mantinguem la calma i continuem ferms.

Carme Forcadell

Salvador Espriu ens fa reflexionar

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE   
 

Oh, que cansat estic de la meva 
covarda, vella, tan salvatge terra, 
i com m'agradaria d’allunyar-me'n, 
nord enllà, 
on diuen que la gent és neta 
i noble, culta, rica, lliure, 
desvetllada i feliç! 
Aleshores, a la congregació, els germans dirien 
desaprovant: «Com l'ocell que deixa el niu, 
així l'home que se'n va del seu indret», 
mentre jo, ja ben lluny, em riuria 
de la llei i de l'antiga saviesa 
d'aquest meu àrid poble. 
Però no he de seguir mai el meu somni 
i em quedaré aquí fins a la mort. 
Car sóc també molt covard i salvatge 
i estimo a més amb un 
desesperat dolor 
aquesta meva pobra, 
bruta, trista, dissortada pàtria.

Podem enyorar el nord, podem estimar la nostra terra, somniar indrets i riu-rens de les lleis, el que no podem, és, ser covards. Avui més que mai per fer de Catalunya un nou Estat d'Europa, necessitem  homes i dones intel·ligents, valents i decidits. Fem confiança amb la nostra gent per dur a terme el desig tan cercat.

Reflexió ( Mireia Saurí Masuet )

Lliçons que et dóna la vida: Viu la vida, gaudeix-ne, sigues feliç i estima tot el que t’envolta. Aprèn de les coses dolentes i supera-les, i mai deixis de dir a la gent que els valores i que els aprecies, per què mai saps quan tindràs la última oportunitat per dir les coses. Per això avui us dic a tots vosaltres; us estimo, no deixeu de ser com sou.

Aigua de primavera

Avui vint i set d'abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, en mig de la primavera, el dia des del punt de vista meteorològic a acompanyat la celebració de la festa, regant gairebé tota Catalunya, i durant la jornada no a parat de ploure, fins i tot a nevat a cotes elevades de muntanya. 

El regal en forma d'aigua o neu servirà per hidratar la terra i fer reserves d'element liquid, pensant en el llarg estiu que ens espera. Dic llarg perquè si no plou a l'estiu, la temporada de calor i sequera es fa eterna i la tardor perillosa per les "gotes fredes" i la nul·la utilitat de les turmentes entre l'estiu i l'hivern que no serveixen per regar si no per arruïnar collites o infraestructures poc mantingudes i aquest és un luxe que el nostre país no es pot permetre.

Donem les gràcies a l'aigua de primavera que és una benedicció per la terra i per mantenir l'equilibri de la natura i el comportament específics de la psicologia animal i humana.

Facultatius i comercials condemnats

Quatre metges de la sanitat pública catalana són condemnats a penes de fins a dos anys de presó per expedir receptes falses a pensionistes a canvi de diners. Els facultatius van acceptar la petició d'una desena de comercials d'empreses farmacèutiques de prescriure medicaments innecessaris a gent, als quals ni tan sols havien visitat. En tractar-se de medicaments per a pensionistes, el Servei Català de Salut assumia el cost total d'aquestes receptes. En quatre anys, els catorze condemnats van estafar un total de 205.000 euros.

La notícia no és notícia per ser una novetat, ni per formar part de la corrupció actual en molts estaments oficials i privats. La notícia és notícia, perquè "catorze delinqüents" han estat condemnats, i això contrasta amb la realitat que durant molts anys, centenars de casos, han quedat sense denúncia ni càstig.

La Pensió vinculada a l'esperança de vida

El Govern ha anunciat el pròxim enviament a la Comissió del Pacte de Toledo, de la proposta que desenvolupa l'anomenat "factor de sostenibilitat" per al seu estudi.

El factor de sostenibilitat és un mecanisme d'ajust automàtic de certs paràmetres de les pensions -edat de jubilació, anys de cotització necessaris o import inicial de la pensió- vinculats a la "esperança de vida de la població".

La proposta que és molt temptadora per al govern pensant en la rebaixa del dèficit, va encaminada cap a la baixada de les pensions públiques.

Per compensar la pèrdua de pensió la solució ens portaria fins als primers interessats del sistema, bancs i asseguradores que comercialitzen plans i fons de pensions privats.

Els futurs pensionistes que els seus ingressos per treball no els permetin reunir un mínim estalvi per participar en plans de pensions complementaris, no tenen més solucions que romandre en mans de la mínima solidaritat de l'estat o escurçar voluntàriament la seva esperança de vida.

Vaga encoberta o no?

Perquè un dia laborable, coincidint que és festa local a Barcelona la companyia Renfe (rodalies) aplica l'horari de servei com si fos un dia festiu, a tot el país durant les 24 hores d'aquell dia i concretament en tota la línia (des de "Terrassa" fins a St. Vicenç de Calders, via Barcelona-Sants, -i dic Terrassa entre cometes- perquè diàriament és des de Manresa) sense previ avis per escrit, o serà l'horari mínim establert per una vaga encoberta.?
No fa cap gràcia baixar a l'estació de Terrassa per agafar el tren de les 21:45h i arribar a (Barcelona - La Sagrera Meridiana) a les 23:05h vuitanta minuts, quant el temps habitual és de 35 minuts.
La màxima d'aquesta companyia sempre a sigut molt extremista, o no immutar-se per cap retret o facilitar la més mínima informació.

Catalunya pot declarar el Nou Estat Europeu

El Sr. Rajoy va dir que havía jurat complir i fer complir la Constitució i altres lleis. La Constitució Espanyola en el seu article 157 disposa: "L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos".

L'article 96 de la Constitució Espanyola diu: "Els tractats internacionals vàlidament celebrats una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l'ordenament intern. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els propis tractats o d'acord amb les normes generals del dret internacional". 

Espanya forma part de les Nacions Unides (ONU) i del Tribunal de l'ONU que ha autoritzat la independència de Kosovo (2008) perquè no hi ha cap disposició de Dret Internacional que prohibeixi a qualsevol Comunitat i menys Nació -com Catalunya- declarar i constituir-se en Estat independent. "El que no està prohibit, està premés" des dels temps del Dret Romà.

CONCLUSIÓ: Catalunya pot declarar i establir el seu Estat independent i el Sr Rajoy haurà d'acatar el seu jurament de complir i fer complir la Constitució i les lleis.

Jordi Grau Gratacòs - Barcelona

Contrast entre democràcia i intolerància

Brussel·les obre la porta a una negociació internacional de la independència de Catalunya, al temps que un coronel de l'exèrcit espanyol amenaça amb una intervenció militar si Catalunya vol la independència. 

I tant que si que volem la independència senyor coronel, i de forma urgent, perquè és una necessitat vital, només cal veure la seva actitud com un exemple més, d'una Espanya insuportable.

Que la "Memòria Històrica" orienti el futur

La repressió franquista va ser la forma emprada per fer perdre la memòria col·lectiva del poble espanyol. Procés que es va forjar en les institucions militar i civils, provincials o locals, envaïdes per edictes al regim feixista que varen ser usats d'escuts protectors i braços executors de la dictadura. 

Avui és molt difícil recuperar la veritat històrica, immersos entre els hereus del feixisme que actuen des dels mitjans de comunicació i en bon nombre dirigeixen la vida política del Regne d'Espanya, sota el mantell protector de la democràcia que la societat els varem proporcionar.

La manca -interessada- de memòria històrica fa seguir amb molt de compte, per no cometre errors del passat i poder dur a terme el pas cap a la independència de Catalunya, de forma raonada amb la màxima unitat i sense violència.

Intenció capciosa

Si el director de personal o el directiu del departament de recursos humans, per evitar la paraula "acomiadament" utilitzen un argument capciós com aquest "Adequació permanent de les condicions de contractació, a les necessitats de la demanda de treball, en una atmosfera d'optimització continuada de l'ús dels factors productius" hem de pensar que ho fan així per no molestar, amb paraules vulgars i massa planeres que podrien ferir la sensibilitat del treballador acomiadat, o bé perquè son ells els culpables de la situació creada o senzillament perquè no tenen la valentia de dir les coses pel seu nom. 
Sigui con sigui la forma d'expressió, més o menys capciosa el resultat final sempre serà el que tots coneixem, passi per caixa que tal dia farà un any.

Esport per obligació

Totalment d'acord amb Àlex Fàbregas jugador de hoquei herba de la selecció espanyola a la Olimpíada de London 2012, "Jugo amb Espanya perquè és amb qui em toca jugar, no tinc altra opció. El meu sentiment és català". 

A Espanya és obligació participar si ets seleccionat en un esport. Molts esportistes catalans no diuen el que pensen per por a la sanció i retirada de la llicencia federativa -aquest és el castic- cosa que per molts esportistes comportaria  perdre la feina (sense llicencia no es treballa). 

No és tan fàcil renunciar a participar amb les seleccions espanyoles, les seves lleis t'obliguen a participar encara que no t'agradi. Sort que no obliguen a cantar l'himne "perquè no te lletra" fins avui.

Recuperem les Constitucions per aconseguir la Independència

L’única República Catalana realment independent mai proclamada fou la d'en Pau Claris l'any 1640, feta precisament en plena vigència de les Constitucions Catalanes i la proposta era la de constituir Catalunya en una república sota la protecció de França. 

Aquelles Constitucions que foren abolides per l'absolutisme polític borbònic, de Felip V l'any 1714 són les que cal recuperà, al temps que el President de Catalunya i el Parlament Català per majoria, amb absolut sentit d'Estat, aquest cop siguin valents i proclamin La República Catalana. 

Catalunya no pot continuar eternament, formant part de l'engany que representa la Constitució post-franquista que ens obliga a seguir sent una "Comunitat autònoma" d'Espanya.

Ni concert ni res més

Ara que Espanya -per boca del ministre Montoro- a començat a dir que "NO" al "Concert econòmic/Pacte fiscal" tancant la porta al programa electoral de CiU i l'acord del Parlament Català, arribats aquest punt -per altre part previsible- què s'ha de fer?. Doncs, hi ha tres opcions, una, anticipar eleccions, però seria una fugida de covards només per fer passar el temps. Anem a la segona, el Govern té la capacitat de reunir la majoria dels Diputats del Parlament de Catalunya per trencar amb la legalitat espanyola i proclamar una declaració unilateral de Independència, aquí si que l'hi demanaria al "Gran timoner" de la nació catalana, al President Artur Mas que procedeixi amb conseqüència, sigui valent, tot i que dubto que ho faci ja que vostès no hi creu em una Catalunya Estat d'Europa, i l'entorn dels seus partits, tenen altres interesso per vetllar que no són l'Estat Català. Així que com va dir la filla d'en Fabra, no fa gaires dies "que es fotin" (els catalans en el nostre cas). Finalment queda la última opció, la que el govern català ja ens hi té acostumats, resignació que tal dia farà un any. 

Més acció

Dissabte al matí, ens esperàvem per pagar la compra al supermercat una bona colla de persones, solament funcionava en aquell moment una caixa. Les protestes començaven a fer-se paleses quant el personatge que em precedia diu que el que tindríem de fer tots és deixar la compra allà mateix i marxar. La seva proposta a sigut referendada (sense aplaudiments) per una bona colla de soferts clients i a les hores ve el contrasentit de la proposta, jo invito al personatge a ser ell el primer en portar a terme el seu projecte de protesta i encara espero la resposta. 

Tot plegat em fa pensar que no te més raó el que més parla si no el que te el valor de dur a terme el que toca fer, sigui la compra del supermercat o la Independència de Catalunya.

No volen cognoms en català

Si tenim humor i paciència per veure un partit de futbol, de la selecció de la "Federación Española" veurem que Cesc Fàbregas ha perdut l'accent obert del seu cognom a la samarreta esportiva, de la que és venen milers de rèpliques a tot el món. A Piqué, li han mantingut el cognom amb l'accent tancat, tal com s'escriu amb català, serà perquè s'accentua igual que amb castellà i no pot ferir la sensibilitat de ningú que compri aquella samarreta. Fins i tot els molesten els cognoms catalans.

New Deal

Tot i que el govern neoliberal del Partit Popular -Empès per la ideologia de la FAES- no hi cregui, jo si que crec en la intervenció dels governs i poso com exemple el New Deal (Nou Tracte). 

New Deal és un programa de política económica posat en pràctica els Estats Units d’Amèrica pel president Franklin D. Roosevelt l’any 1933, amb la finalitat de treure l’economia del seu país de la situación de depressió en què es trobava amb la gran crisi de l’any 1929.

Integrat per un conjunt de mesures de política econòmica -No sempre coherents- el New Deal va tractar de rellançar l’econòmia americana per mitjà de l’ajuda inmediata a milions de treballadors que s’havien quedat sense feina i que ja no podien comptar amb l’ajuda pública. Un ampli programa d’obres publiques i plans a llarg termini que incentivaven la inversió privada per recuperar l’activitat económica en el comerç, la industria i els serveis es va posar en marxa.

La política del New Deal va produir un notable increment de la despesa pública i del deute a USA els anys següents, però també un important re-llançament de l’activitat económica.

El New Deal va posar èmfasi en algunes idees econòmiques que deprés van ser sistematitzades per J.M.Keynes en la seva obra “Teoria general de l’ocupació, l’interès i els diners” publicada l’any 1936, fen referencia a determinades situacions en que l’Estat ha d’intervenir per treure la economía d’una situació depressiva o que la demanda privada no arriba a un nivell suficient que podria paralitzar el sistema.

Ja ni ha prou

Ja ni ha prou de comèdia Molt Honorable President Mas, prou retallades per acontentar els espoliadors. Aquí a Catalunya només ens val la Independència. No esperi més per lliurar el nostre país, del jou que ens fa esclaus d'Espanya.

M’escandalitza el cas Abertis

He sabut aquests dies algunes coses sobre les nostres autopistes que desconeixia, com el fet que totes han estat amortitzades moltes vegades. Però hi ha una dada que m’ha indignat. Indignat per la dada i per algunes conseqüències que en trec, i això que no he fet una llista exhaustiva. 

Em refereixo a que la empresa Abertis reparteix en dividends uns 75 euros de cada 100 euros cobrats en peatges. Aquesta dada, per a qualsevol que conegui mínimament el món empresarial l’ ha de impactar enormement. Val a dir que la majoria de les empreses consideren un gran èxit poder repartir uns dividends entorn al 10% de la facturació. 

Com és que pot obtenir uns beneficis tan astronòmics ? Sense veure els comptes sembla evident que les despeses d’explotació estaran entorn un 20-25%. Evidentment no han de amortitzar grans inversions perquè la obra inicial ha estat amortitzada fa anys i per tant només han de deduir a grans trets despeses materials, financeres i de personal. 

Deixaré la qüestió del com es poden obtenir aquests beneficis per a centrar-me en algunes derivades que em venen al cap. Qui surt beneficiat d’aquest negoci ? Evidentment els accionistes de Abertis. Els més coneguts per a nosaltres són La Caixa i ACS. 

Ves per on ara resulta que els catalans hem estat finançant “la roja” a través de La Caixa i el Real Madrid mitjançant ACS-Florentino Pérez. 

Per a La Caixa a més dels beneficis via dividends s’ha de afegir l’ enorme xifra de passiu que aconsegueix a cost zero, perquè tinc la sensació de que bona part dels diners dels peatges estaran en comptes de La Caixa. I qui en surt perdent ? Un dels perjudicats és el ciutadà de Catalunya que es veu abocat a pagar uns peatges si vol evitar perdre hores en trajectes per carretera i evitar els perills de utilitzar unes infraestructures deficients gratuïtes on l’índex de sinistralitat, sobre tot a la N-II són per a preocupar qualsevol. 

Com a conseqüència també es desprèn que els catalans disposem de menys diners per a consumir perjudicant altres empreses que podien haver obtingut les entrades de diners que han anat a Abertis. 

També les empreses catalanes que necessiten del transport per carretera per al seu negoci es veuen clarament perjudicades amb unes despeses addicionals que les fan menys competitives. I ara ve la part final. Com és que s’ha arribat a aquesta situació de privilegi per part d’Abertis ? Com és que un cop acabades les concessions sempre s’han allargat ? Com és que amb aquests beneficis estratosfèrics cada any ens han pujat les tarifes? Quins són els responsables ? Es que no guanyaven prou ? Quin benefici hem obtingut els catalans ?, perquè jo no el sé veure… Com és que el Ministerio de Fomento va estar d’acord en retardar el desdoblament de la N-II per interessos de una empresa privada com Abertis ? Quans morts s’ haurien pogut estalviar si s’ hagués desdoblat la N-II o les concessions de les autopistes no s’ haguessin allargat ? Si això està passant amb les autopistes, què no estarà passant amb la electricitat, l’ aigua, el telèfon…? Te relació el finançament dels partits catalans amb el tracte descarat de favor vers Abertis/La Caixa ? I el cas Palau/Millet, té a veure amb les obres adjudicades a Ferrovial ? 

En què va quedar la denúncia de Pasqual Maragall referint-se al 3% ? Què passa amb el cas de les motxilles de la Diputació de Barcelona que beneficia càrrecs del PSC il•legalment ? La fiscalia no s’ ha preguntat què està passant a l’oasi català quan fins i tot Jordi Pujol va amenaçar en aixecar catifes ? Perquè els grans partits catalans no aixequen mai casos de corrupció ? Per por a que s'aixequin catifes ? Estem en un estat de dret i tots som iguals davant la llei ? Bé, són moltes preguntes de les que no sé la resposta però crec que els catalans tenim tot el dret de fer-les i de obtenir les respostes. 

Ja per acabar. El cas de les autopistes catalanes és de jutjat de guàrdia, però en comptes de posar fil a l’agulla per a sol•lucionar el greuge que patim i i impartir justícia, el nostre govern prefereix utilitzar una llei il•legítima de la època franquista per amenaçar els ciutadans valents que s’han atrevit a dir prou a una situació d’espoli auspiciat pels nostres governants i davant la seva passivitat durant dècades. La nostra paciència és de personatge bíblic de tres lletres però ja ens l’heu esgotat del tot. 

Perquè el govern no denuncia tothom que no pagui les seves factures a altres empreses ? Perquè les factures d’ Abertis s’ han de pagar com si es tractés de l’administració quan és una empresa privada ? A què respon aquest descarat tracte de favor?. 

Podem esperar d’ aquest govern que trenqui amb la legalitat espanyola i constitueixi una hisenda catalana contravenint lles lleis de l’ estat, com ara està pregonant ? A qui volen enganyar? 

 Els catalans de bona fe hem dit prou i ens sentim maltractats per l’ estat i per el govern català que avant posa els interessos de una empresa privada amb ànim de lucre als interessos del poble de Catalunya i de la immensa majoria de les seves empreses. 

Podem entendre les agressions externes però no les que venen dels nostres governants que haurien d’ estar al nostre servei. 

Em queda l’ esperança que el poble de Catalunya es planti i exigeixi eleccions anticipades per a triar uns governants que ens defensin i no ens ataquin perquè del contrari ens esperen uns anys ben magres. 

 Josep Tordera - Facebook © 2012

Ni si, ni no

Avui en representació del Govern de la Generalitat (Govern d'acollonits) el conseller Andreu Mas-Colell a votat abstenció com si el dèficit Català no fos cosa que ens afecti. Amb un govern així perdem autoestima, dignitat i el que seria més important, perdem Catalunya, diluïda en l'espanyolitat aguda que afecta el PP i altres partits unionistes.

La Taxa Tobin

Perquè no s'aplica la "Taxa Tobin"?. Tot i ser una mida intervencionista -la majoria de lleis ho són- podria afavorir a la majoria de la població mundial, en front de la especulació creixen que domina els mercats financers a tot el mon.

Ara és el moment adient per intervenir en el flux monetari, per motiu de la crisi global.

Participacions preferents

Entitats financeres aprofiten la confiança que -a ulls clucs- alguns dels seus clients els hi tenen per convertir-los, de la nit al dia, en inversors d'alt risc sense que el "client/estalviador" ho sàpiga.

Moltes entitats financeres han ofert en moments de crisi i baixa rendibilitat dels dipòsits financers -com a refugi d'alta rendibilitat- participacions preferents (No són el mateix que un dipòsit; aquí no hi ha cobertura del Fons de Garantia de Dipòsits, ni liquiditat. Les participacions preferents perpètues són híbrids entre accions i renda fixa).

Solament un exemple: Actualment La Caixa acumula 4.898.000 € en participacions preferents.

Codi Penal, Article 248. 1. Cometen estafa els qui, amb ànim de lucre, utilitzin engany suficient per produir error en altre, i l'indueixin a realitzar un acte de disposició en perjudici propi o aliè.

No voldria crear una alarma social, però que obri els ulls a temps, més d'un "estalviador/inversor".

Oi que si conseller?

Catalunya gestiona el seu propi sistema sanitari i l'ha convertit en un referent de qualitat a tot Europa, oi que si conseller?.

El conjunt de centres d'atenció primària garanteix l'atenció bàsica de proximitat a tota la població, oi que si conseller?.

Els hospitals catalans des del 2001 es treballa perquè ningú no s'hagi d'esperar més de sis mesos per ser operat, oi que si conseller?.

A Catalunya les mort per càncer, malalties cardiovasculars i accidents mostren tendència a la baixa els darrers anys, oi que si conseller?.

Catalunya gasta el 4,5% del seu PIB en Sanitat, a la resta del Regna d'Espanya es gasten el 6,7%, crec que no som nosaltres qui més hem de retallar, oi que si conseller?.

Les retallades sanitàries no cerquen reduir el dèficit existent, sinó canviar el model sanitari cap a la privatització, al menys això és el que sembla, oi que si conseller?.

Retallar la sanitat no és la solució, la recuperació econòmica vindrà per augmentar la pressió fiscal dels qui més tenen i reduir (retallar) la despesa administrativa burocràtica de l'administració pública, oi que si conseller?.

No voldria acabar sense recordar que la sanitat és un servei i no un negoci, oi que si conseller?.

El canvi horari

Avui 30 d'octubre es fa el canvi a l'horari d'hivern, tot i que no és un canvi efectiu. Per ser efectiu caldria adaptar els horaris de treball al temps solar i no a l'horari del rellotge. Amb el pretext d'un estalvi energètic tot el que guanyem al matí ho perdem a la tarda. Així que benefici zero, fins i tot podria ser un perjudici econòmic i els temps no són els més adients per llençà la casa per la finestra.

La broma de Peces Barba

La broma de Peces Barba és un sentiment generalitzat de bona part dels espanyols d'avui dia i el reconeixement de la unió espanyola, per la força d'una guerra. Arribats aquest punt es fa palesa l'acceptació de la nostra sobirania nacional catalana, així que és l'hora de marxar.

Que no és molestin els advocats catalans presents a l'acte, encara caldrà donar les gràcies per la opinió, en veu alta, d'aquest pare de la "Contitución Española" que clarifica la seva opinió tot i que la vol dissimular en un sentit humorístic.

Poca broma i més respecta senyor Peces Barba, que es tracte de la llibertat d'un país i dels sentiments de la seva gent.

Uns fatxes

Una quarantena de personatges ultres, de Falange Española, s'han reunit en manifestació avui davant la seu nacional d'Òmnium Cultural a Barcelona, per demostrar un cop més la seva intolerància, intransigència, radicalisme d'extrema dreta o d'integrisme. Herència d'una Espanya absurda i contradictòria que no accepta terroristes però si, a feixistes.

12 d'octubre

És emocionant veure com els no-nacionalistes celebrant la seva "Festa Nacional" i com ho fan, amb una desfilada de forces militars. Serà per intimidar altres nacions. Ni el segle XXI poden reprimir el seu instint colonitzador.

Nosaltres com que no teniem res a celebrar, i per no celebrar el no-nacionalisme espanyol, avui em anat a la platja. Per cert, dia magnífic, per posar-se cara el sol.

De l'optimisme i la seva importància

Quan diem d'una ampolla que està mig plena o mig buida, objectivament no indiquem cap diferència, el contingut sempre és el mateix, però des d'un punt de vista subjectiu la diferència entre ambdues afirmacions tots entenem que és enorme.

Aquell que un dia radiant, mira dubtós cap al cel i preveu de la propera arribada d'una tempesta, no es fa cap favor, ja que si concentra els seus pensaments en l'aparició de ombrívoles nuvolades, fets negatius o perillosos esdeveniments, entorpeix la seva pròpia vitalitat o capacitat d'entusiasme.

Ser optimista no vol dir, veure únicament el costat bo de la vida, també els optimistes tenen els seus diferents estats d'ànim, però no es deixen destruir per l'autocompassió, no esperen que altres solucionin els seus problemes, sinó que activen les seves pròpies forces.

L'optimisme reactiva la fantasia, presta ales a l'esperit, i el millor de tot és que és una disciplina que sempre es pot aprendre.

Màrius Serra en l'acte de la Diada 2011

Transcripció del discurs de Màrius Serra en l'acte oficial de la Diada: El número 100 sona com la tercera persona del verb sentir de manera que els centenaris acostumen a ser de caire més aviat sentimental el de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans també ho és. Recordem-ne els seus primers membres: Alcover, Carner, Plascà, Fabra, Guimerà, Maragall i Segalà, però una institució científica sap que el cor és només un vàlvula i que els sentiments també els regeix el cap. L’eminent lingüista britànic David Cristal en una conferència a Barcelona, va dir que ell comprenia els catalans perquè ell era gal•lès, l’anglès, va afirmar Cristal, és la meva llengua del cap, i el gal•lès la del cor. Els presents vam aplaudir per cortesia, però estic segur que cap dels membres de la secció filològica no hi estava pas d’acord. El llegat lingüístic de Pompeu Fabra es fonamenta en la unió de cap i cor. L’any 69 Josep Pla va escriure un paràgraf que hauria de fer reflexionar a tots els dirigents que ara mateix ens escolten, Fabra va dir Pla, ha estat el català més important del nostre temps, perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, d’aquesta època que havent-se proposat obtenir una determinada finalitat pública i general ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit no hi ha ningú més que s’hi pugui comparar. Naturalment, l’any 69 el senyor Josep Guardiola no havia nascut. Però quin va ser el propòsit de Pompeu Fabra? Va ser el mateix que té la ja centenària secció filològica, fondre el cap i el cor a través de la paraula viva. Busquem un exemple de paraula ben viva, futbol. Prové d’un anglicisme, foot ball paraula plana en anglès, la segona síl•laba de la qual té una o oberta i llarga. Fabra en va proposar l’adaptació a la llengua catalana. Ara fa 100 anys en podíem haver dir futbol, com fan en castellà, però els catalans de parlar oriental, tendiríem a pronunciar futbol igual com diem tèrbol. Hi havia una altra possibilita, és clar, desplaçar l’accent a la segona com en el cas del portuguès futibol i així es pronunciaria oberta en tots els dialectes del català i com en el terme original anglès. La forma aguda del futbol, ja sorgia espontània de molts catalanoparlants, Pompeu Fabra simplement va parar orella i va influir després perquè se n’aguditzés la pronuncia. Així doncs ara tenim futbol tothora i també en tots els àmbits de la llengua catalana, inclosos els amics del País Valencià.

Un encert estratègic doncs. Anys després, el dr. Badia i Margarit ens va fer veure que en català, abans identifiquem una paraula pel seu timbre vocàlic que no pas per l’accent d’intenció . La connexió entre el cap i el cor em fa acabar aquesta glosa celebradora del centenari amb un record sentit al dr Joan Solà. L’any 87, el dr Solà va proposar 11 conceptes que explicaven la reconstrucció del català com a llengua moderna, rica, de cultura i germana de les altres llengües d’Europa. En aquest solemne centenari convé recordar unes paraules poc conegudes de Pompeu Fabra que el dr. Solà sovint reivindicava. Deia Fabra: contràriament al que vostès podien pensar de mi he de manifestar-los que quan es tracta de l’ensenyament del llenguatge jo no sóc partidari d’una gran profundització en la gramàtica perquè la cosa interessant és l’adquisició del llenguatge per part dels infants, l’adquisició de l’ús corrent de la llengua que s’anomena literària i per això es necessita gramàtica, però no massa gramàtica. D’això que deia Fabra ara fa cent anys, avui en diem immersió lingüística.

Necessitem que el cor i el cap siguin capaços de submergir-se a l’hora, junts, en la mateixa investigació i no pas en dues línies. En aquest segon segle de secció filològica necessitem més immersió lingüística que mai per tenir un futur capicua. Amb el cap i amb el cor. Només si vehiculem del dret i del revés el nom de la nostra llengua en traurem l’entrellat : Català a l’atac. Visca la llengua viva i visca el submarinisme.

El Suplement Catalunya Ràdio

Del català al "catanyol"

"Viendo que ara hemos de hablar dues lenguas, ma parese que el millor fuera barrecharlas i parlar en..." Aquest és un exemple de "catanyol" per una societat que vulgues repartir de manera equitativa la seva forma d'expressió entre dos idiomes, en definitiva un garbuix innecessari. La solució? fa trenta anys que funciona i amb èxit al nostre país, la immersió lingüística amb català i prou. D'idioma ja en tenim a Catalunya no fa falta complicar les coses, el què ens fa falta és la Independència d'Espanya, i estalviar-nos ensurts com el que ens obsequia el TSJC, per començar el curs escolar.